Nova York, fent un volt prop de Greenwich Village. Imagina que vas fent un tomb badant per aquells carrers que tantes vegades has vist a les pel·lícules. Records desconnectats de De Niro, de Sexe a Nova York o de qualsevol capítol de Friends. La ciutat que no dorm, ja saps. De cop i volta t'adones que s'està fent tard i veus un d'aquells locals que prometen servir ràpid, sense complicacions. Avui toca pollastre refregit. Som-hi.

La sorpresa ve dins, quan al mostrador enlloc de l'habitual personal amb polo corporatiu, pantalons foscos i gorreta amb micròfon et trobes...una pantalla. I a la pantalla hi ha una vídeo trucada per Zoom amb una persona que prendrà la teva comanda des de les Filipines. Amb un bon somriure, amb l'eficiència esperada i prenent bona nota del que voldràs prendre. Però amb la diferència de que ja no t'atendrà una persona, sinó que parlaràs amb algú que està a l'altra punta del planeta.

Això no és ciència ficció, ni futurisme. Això ja és una realitat en una petita cadena de restaurants que ho ha implementat, i amb èxit. Els motius són evidents. El salari de la persona que t'atendrà està entorn als 4 dòlars l'hora, mentre que el seu equivalent ianqui està en uns 16 dòlars després de la darrera pujada del salari mínim. Quatre vegades més.

En acabar de prendre nota de la comanda et suggeriran que deixis una propina. Segur que estàs al cas que el salari d'un cambrer a la moderníssima terra de Sinatra depèn en bona part de les propines. Per això és tradició deixar un tant per cent del compte en forma de propina. Un 15-20% és l'habitual en un restaurant dels de taula i tovallons. No així en un de menjar ràpid com podem intuir. Bé, doncs aquest ho fa, tot i que és evident que el personal ni està als Estats Units ni té les mateixes condicions salarials.

Ep, res en contra de les propines, però què voleu que us digui. Si més no resulta xocant.

Tampoc cal ser molt espavilat per imaginar en dos dies una intel·ligència artificial que acabarà substituint la persona de les Filipines. Compte, ja existeixen aplicacions per restaurants que, tirant d'intel·ligència artificial, poden gestionar perfectament una reserva mitjançant una conversa. Així que veient la velocitat a la que van les coses no seria d'estranyar veure com aquests restaurants en breu ens posen pantalles per parlar amb una persona que en realitat no existirà. I que, per suposat, en cas que ens identifiquem ja sabrà totes les nostres preferències, manies i vicis ocults.

La informació que circula sobre aquest cas encara és poc clara, però vaja, tampoc és rellevant per al que ens ocupa. Pel que sembla no és al pròpia cadena de restaurants la que ho ha dissenyat, sinó que és una tercera empresa que intenta explotar el sistema, i tot fa pensar que farà forat.

Per cert, que veig el rebuig en les vostres cares. Que sapigueu que lo de les propines els funciona i n'hi ha que n'han recollit d'importants. Tenint en compte les diferències econòmiques entre els Estats Units i les Filipines és de suposar que les propines signifiquen una part importantíssima dels ingressos del personal.

Ara també hi haurà qui pensi, bé això és a Nova York però aquí això no arribarà. Som d'una altra manera, Europa és diferent bla, bla, bla.

Encara recordo la sorpresa quan vaig ser-hi ja fa uns anys i arreu hi havia cartells amb "No cash" o "Credit card only". A Noruega han sigut més atrevits i ja no pots anar al banc a aconseguir corones. I tal com arribes als seus aeroports t'informen de la seva campanya per acabar amb el diner físic, pagues en digital a absolutament qualsevol lloc. Ara, pensa-hi, portes diners a sobre habitualment? Pagues ja més amb targeta? Potser amb el mòbil o, fins i tot, amb el rellotge?

Doncs ja tens la resposta sobre què podem preveure que passi amb tot aquest tipus d'iniciatives. És bastant probable que en determinats llocs comencem a veure la digitalització en processos que fins fa quatre dies ens podien semblar impossibles. Quan tardaran en posar-ho els nostres hotels de Salou, els qui reben milers de visitants cada any en no sé quantes llengües diferents? Quan tardarem a trobar-nos assistents virtuals en hospitals, transports públics o en hipermercats?

És obvi que el nostre món es capgirarà en breu. El tema graciós és que ningú sap ben bé com ni en quina direcció. Això posa sobre la taula amenaces urgents però també oportunitats. I en tot això hi ha un element clau, estratègic, central: la velocitat. ChatGPT va fer obrir els ulls al món en relació a la intel·ligència artificial el novembre de 2022, no fa encara ni dos anys. I mireu on som i tot el que ha passat en aquests mesos. Algú s'atreveix a fer prediccions sobre què passarà i com ens afectarà el que passi en els propers, posem per cas, cinc anys?

Sempre havíem pensat que la tecnologia eliminaria les tasques repetitives, tedioses i baix valor afegit. A veure si al final resultarà que la qüestió era una altra de ben diferent.

Per als intrèpids i curiosos lectors, podeu trobar les pantalletes que explicava a Sansan Chicken, Sansan Ramen i Yaso Kitchen. Ja em direu què tal. Podem fins i tot quedar per fer un cafè per comentar-ho.

Això sí, la cafeteria la trio jo, no fos cas...