Estàs en una fila i hauràs d'esperar uns minuts. O simplement has quedat amb algú que arriba una mica tard.

Si llavors el que fas és mirar el mòbil, alerta. És un símptoma claríssim de que el teu cervell s'ha acostumat a la distracció. I això té una implicació molt més profunda del que pot semblar a primera vista.

No ho dic jo, ho diuen els estudis de Clifford Nass, el professor de la universitat d'Stanford que va dedicar els seus darrers anys a estudiar els efectes del comportament a l'era digital.

Els seus estudis demostren que quan el nostre cervell s'acostuma a la distracció en tot moment ja és molt més complicat que se'n pugui desfer. Fins i tot en els moments en els que es necessita més concentració en una determinada tasca. Per això, si ets dels qui mira el mòbil a la mínima és bastant més que probable que ja t'estigui constant treballar en profunditat en un determinat tema.

Vivim en una era on les interrupcions són constants. Des de l'incessant brunzit dels telèfons mòbils fins a les notificacions de correus electrònics i xarxes socials, així com reunions imprevistes. És un fet, les distraccions formen part del nostre dia a dia. Per a tot tipus de professionals, aprendre a minimitzar aquestes distraccions ha esdevingut una habilitat crítica per assegurar la productivitat personal.

Un estudi de la Universitat de Califòrnia fet per la investigadora Gloria Mark va trobar que els empleats són interromputs o canvien de tasca, de mitjana, cada tres minuts i cinc segons. Aquesta fragmentació del temps no sols afecta l'eficiència, sinó que també compromet la qualitat del treball. Les interrupcions constants poden portar a un estat conegut com a "penalització per canvi de tasques", en què el cervell triga temps a reajustar-se i reprendre el nivell de concentració previ a la interrupció. S'estima que aquesta pèrdua de temps pot esdevenir fins a 23 minuts per cada interrupció.

És clar que hi ha diferències segons tipus de tasca, perfil professional, entorn i altres factors que hi poden influir. Però em sembla també que ja ens hem entès i que qui vulgui pensar-hi ja en té motius suficients.

Les distraccions no només impacten en la productivitat personal, sinó que a més poden tenir repercussions significatives en la moral i l'eficiència d'un equip de treball. Quan els líders estan distrets, resulta més difícil prendre decisions estratègiques, planificar a llarg termini i mantenir l'enfocament en els objectius corporatius. En canvi, la concentració permet aprofundir en els pensaments, innovar i desenvolupar estratègies efectives.

La presa de decisions informades, per exemple, requereix anàlisi crítica i reflexió, cosa que només és possible amb alts nivells de concentració. La creativitat i la innovació també estan estretament lligades a la capacitat de concentrar-se profundament en un problema o projecte. De la mateixa manera la concentració millora l'eficiència, permetent completar tasques més ràpidament i amb més precisió. En canvi sabem que les distraccions constants augmenten els nivells d'estrès en qualsevol de nosaltres.

Però no està tot perdut. Per millorar la concentració és possible implementar diverses estratègies tant a nivell personal com d'equip. Per exemple, una mesura simple que tothom pot adoptar és la d'establir prioritats diàries. Tant senzill com abans de plegar dedicar uns minuts a comprovar l'agenda del dia següent i escriure en un paper les tasques prioritàries que l'endemà sí o sí han de quedar completades.

O també podem aplicar tècniques de gestió de gestió del temps que poden millorar notablement la concentració i la productivitat. Per exemple, la tècnica Pomodoro (treballar en blocs de 25 minuts seguits de curts descansos). També, sens dubte, és fonamental crear un espai i un ambient de treball lliure de distraccions. Això inclou tancar les notificacions prescindibles i crear un entorn de feina tranquil. No necessitem llegir el darrer whatsapp des del telèfon ni saber que a Linkedin hi ha algú que ha completat un curs.

Però també des de les empreses hi ha un gran camí a recórrer. Per exemple, establir polítiques clares sobre quan i com utilitzar el correu electrònic o altres canals de comunicació. O també pensar bé en com es dissenyen els espais de treball i de quina manera procurarem que l'equip tingui espais tranquils de treball.

Però si hem de destacar un pou d'energia a pràcticament totes les organitzacions sens dubte aquest serien les reunions. Estem a 2024 i seguim fent reunions sorpresa, mal planificades o sense una agenda clar i limitada. Crear una cultura corporativa que doni valor a la concentració i l'enfoc a la tasca té un impacte directe i claríssim en els resultats. I no val l'excusa de que aquí som llatins i no germànics. No es tracta d'actuar com robots sinó de deixar de comportar-nos com a la llar d'infants.

En un món empresarial que avança a un ritme vertiginós, la capacitat de concentrar-se ha passat de ser un avantatge competitiu a una necessitat crítica. Les distraccions són inevitables, però saber gestionar-les pot marcar la diferència.