Si en aquest país hi ha una conversa recurrent i plena de trampes, a banda del futbol, és la política. Ep, alerta, ja aviso, terreny pantanós per excel·lència.
 

En el cas que vulguis fotre-li foc a una trobada d'amics o a una sobretaula ensopida només cal que provis a treure el tema de la política i veuràs. I dona igual en quin moment llegeixis això. Sempre et podràs referir a la darrera decisió de l'alcalde de torn o a la (sempre hi ha una) notícia sobre casos de corrupció. O a les eleccions que venen, siguin municipals, autonòmiques, estatals o europees. O a les eleccions que acaben de ser, o als pactes que s'ensumen. Tant hi fa. Tu treu el tema de la política i veuràs desfilar ràpidament tòpics, simplificacions i llocs comuns a carretades.

Ep, faig una pausa per si de cas algú s'ha despistat. No seré jo qui vingui a defensar els polítics, ni tinc ni he tingut carnet de cap partit. De fet la mala fama se l'ha guanyada la classe política amb representants indignes. Amb pactes infames, traïcions programàtiques i corrupteles de formigó i acer. Amb mentides, falsedats i deshonestedats a parts iguals. I més, ja ho sabem de sobres.

Però convindrem en que la política és al centre mateix de la vida. No en podem renunciar, ni pot ser un accident a suportar. Renunciar a aquest espai, cedir-lo als incompetents, als poca solta de catifa i croqueta no sembla massa bona idea.

A la vegada assistim una vegada i una altra al trinxat habitual quan algú conegut decideix fer el pas i presentar-se per algun partit. Dona igual el color, tenim exemples de tota la gama cromàtica. Si una persona prou rellevant a la seva vida professional decideix entrar en política, ni que sigui per uns anys, ja es pot preparar. Ja no parlo de les xarxes socials, convertides algunes en un bar de carretera de matinada. Em refereixo a la percepció social de que només ve per la paga, com si es guanyés més a la política. Siguem clars, que això és una publicació empresarial. Ningú amb dos dits de front pot pensar que un professional rellevant, algú de pes i reconegut guanya més de regidor d'un ajuntament. Al contrari.

Però noi, aquí estem. Llavors, jo em demano i a la vegada confesso que no tinc resposta. Què pot guanyar algú amb solvència contrastada d'entrar en política? Estem condemnats a acceptar que ens ha de gestionar el milloret de cada casa?

Dic tot això aquí perquè aquestes línies es llegeixen des d'una vessant d'empresa. I he conegut moltíssima gent en tots aquests anys que podria fer un gran paper a l'administració pública. Gent efectiva, eficaç. Amb una capacitat de lideratge a prova de bomba. Persones organitzades, que saben posar objectius i com fer-los realitat. Amb visió, bones idees i ganes de menjar-s'ho tot. No estic parlant de tècnics, que a l'administració n'hi ha i de molt bons. Parlo dels polítics, dels qui triem cada cert temps. Dels qui van a llistes de vegades només per haver insistit prou. De vegades perquè s'han convertit en professionals de la supervivència i el pacte.

Però, pregunto de nou, quin interès llavors hi pot tindre algú que professionalment ha aconseguit grans fites? Què hi podrien guanyar? La rialleta sota el nas als sopars amb amics? Una tornada difícil a la vida professional? Pensem-hi, perquè tots en som una mica responsables de tot plegat.

En unes setmanes, poques, tornarem a les urnes a triar representants. I és llastimós perquè ens esperen dies de tòpics, frases enllaunades i atacs estèrils previs als necessaris pactes. D'acord, concedeixo que el panorama no convida a l'optimisme ni a canviar la mirada. Però, si no ho fem nosaltres, si no hi posem remei no ens queda una altra que seguir arrastrant una feixuga bola de ferro. Al món d'empresa hi ha persones que, perfectament, podrien dedicar una part de la seva consolidada vida a servir als altres.

D'acord, cal vocació de servei, ho entenc. Però d'això també n'hi ha i molt. Per alguna cosa tenim tantíssimes associacions sense ànim de lucre al nostre país. Dues xifres ràpides. A Catalunya hi ha més de 25.000 entitats amb bastant més de 500.000 persones voluntàries. És clar que no totes són iguals i no es pot generalitzar. Però és innegable que aquí hi ha molta gent que fa coses només perquè li venen de gust, per ajudar als altres o per contribuir en alguna cosa a fer un món millor. I l'enorme gran majoria ho fa de franc, sense cobrar ni un euro.

Prenguem nota perquè llavors alguna cosa estem fent malament.