La Generalitat de Catalunya ha convocat un grup d'experts per crear el grup de treball anomenat "Catalunya 2022", coordinats tots ells per la directora acadèmica del NYU CUSP de Nova York Victoria Alsina i Genís Roca, president i soci de la consultora RocaSalvatella. En la llista de noms apareixen alguns de ben coneguts con Tatxo Benet de Mediapro, el filòleg Jordi Amat, la fundadora de Vilynx Elisenda Bou, la directora executiva del TNC Mònica Campos, Albert Cañigueral de Ouishare o Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center. I així fins a 30 noms molt destacats cadascú en els seus àmbits. 15 homes i 15 dones. En els números també hi ha un missatge, sens dubte.
Deixant de banda la baixa presència d'experts provinents de les comarques del sud la llista de noms és impressionant i fa pensar que s'hi han posat amb ganes. L'objectiu segons han dit és "fer un regal a la propera legislatura" i analitzar com ha de ser la reconstrucció necessària que ha d'arribar a partir de 2022. En aquest grup es tractaran fins a quinze àmbits diferents i estratègics pel país. Des del model industrial, els serveis al ciutadà, el sistema de governança i participació o el model de turisme seran alguns dels temes que aquest grup haurà de tractar. S'espera que a principis de l'any vinent el seu treball haurà finalitzat, comptant finalment amb la participació de fins a 400 especialistes de diferents àmbits. Com volem ser quan siguem grans.
En una entrevista recent Genís Roca es referia als treballs a realitzar amb l'expressió "Hola, segle XXI".
Francament, un s'agafa aquest tipus d'iniciatives amb cert escepticisme. El darrer pla de plans. El nou ara sí que sí. Però amb aquests noms al davant jo com a mínim els dono el benefici del dubte, s'ho han ben guanyat. Més enllà del color polític de cadascú sembla intel·ligent poder aturar-se a pensar i dibuixar com ha de ser la Catalunya del futur. En aquest moment en què ens trobem no tindrem prou amb solucions de curt i mig termini. En molts àmbits necessitem un replantejament profund si no volem perdre definitivament el tren de la primera meitat del segle. Hem entrat al segle XXI amb uns mecanismes de relació, organització i producció molt semblants als que ja teníem. Sí, és cert. Tenim molta més tecnologia que mai. Però hem esquerdat l'estat del benestar i les desigualtats cada vegada seran més pronunciades. Els mecanismes de participació democràtica segueixen sent gairebé els mateixos. El nostre model industrial necessita una repensada seriosa i no acabem d'aclarir què volem fer amb el turisme. Som una de les regions d'Europa que menys inverteix en innovació i tenim unes infraestructures poc preparades per al futur.
De manera que per una vegada aixequem la mirada i donem-nos una oportunitat per al futur. Tenim tant de talent com qualsevol altre regió del planeta de manera que ni que sigui per una vegada val la pena deixar de banda les batalles de campanar i anar tots a una. Ens hi va el coll.