Les paraules i com les utilitzem tenen una importància central en com ens relacionem amb els altres. Les paraules defineixen el marc mental en el qual ens movem i com són les coses que fem. Tenen la capacitat de dibuixar una idea en el cap dels qui ens escolten, de crear mons imaginaris i formes de pensar que trenquin els límits establerts. La força de la paraula no té límits. Les paraules, i la manera com les pronunciem, tenen la capacitat d'engegar revolucions, provocar canvis generacionals o de remoure'ns per dins i girar-nos la vida com un mitjó. Les paraules poden fer que el somni de tota una vida es trenqui en un segon o que jurem lleialtat eterna a un principi, o a quelcom més gran que nosaltres mateixos.

Darrerament, però estem assistint a un terrible malentès en el món empresarial i, en part, és per culpa de les paraules. Estem confonent la idea de ser àgils i tots els principis i metodologia que ho envolta amb anar ràpids.

Ser àgils té a veure amb entregues funcionals en períodes curts de temps. Té a veure amb la simplicitat. Té a veure amb l'auto gestió dels equips i a què tinguin una relació de confiança. Té a veure amb l'adaptació constant als canvis. Amb entregues a producció molt més freqüents. Amb una relació i connexió amb el mercat molt més directa i alineada. Això, i moltes coses més és ser àgils.

En canvi anar de pressa és una cosa molt diferent. Anar de pressa per la vida porta a tindre relacions més superficials i poc profundes. Ens porta a una comunicació feble, poc concreta i mal planificada. Anar de pressa sovint va de la mà de la manca de planificació i previsió. Va de tapar forats sobre la marxa, de moure l'agenda i tot el que comporta contínuament. Va de treball efímer, de reflexions superficials i buides de contingut. Va d'improvisacions que amaguen la manca de preparació per falta de dedicació.
Ara tot va molt de pressa i els dies passant volant, amb agendes sobrecarregades de compromisos. Un darrere l'altre, som com màquines expenedores de resultats. I això ens està aniquilant la productivitat. Ser més productius no té a veure amb fer la feina més ràpidament. Té a veure amb ser més efectius, més curosos en com ens organitzem i relacionem.

Cal posar a l'agenda temps per pensar. Temps per marcar objectius. Temps per planificar. Temps per formar-nos, per seguir aprenent. Però no en forma de petites píndoles, això és placebo. La formació de debò és la que provoca canvis reals i no un impacte subtil i poc efectiu. Està genial treure l'innecessari de la nostra vida, però, compte, a veure si endreçant el que sobra acabarem com el rei despullat.

Deia l'autor Robert Anthony "anar de pressa no és el mateix que anar enlloc". I encara més, Wyatt Earp, el Marshall portat al cinema en diferents westerns en té una de molt bona: "ser ràpid està bé, però la precisió ho és tot".