Hi ha un tipus de màrqueting que resulta esgotador. Per als qui se suposa que són els clients, però també per qui en fa ús. Aquest màrqueting té diferents escoles, igual com passa a la gran distribució. Res a veure un gran hipermercat de Lyon amb un de Shanghai o un de Springfield. A primera vista sí, però si un es fixa en els detalls s'adonarà que el plantejament i estratègies són ben diferents. No cal ser enginyer de ponts i camins per adonar-se'n.

Doncs amb el màrqueting passa una mica igual, es veu a simple vista. El problema és que hi ha marques (i professionals) que pensen que les marques importen al client. I no, al client tendeixen a importar-li bastant poc les marques. Amb això no vull dir que la marca no importa, al contrari! És del més important que tenen les empreses. I en molts casos influeix decisivament en les compres. Al que em refereixo és que moltes marques confonen això amb creure que els seus clients volen passar-se el dia escoltant les seves bondats. Però és que resulta que els clients, nosaltres, no tenim gens d'interès a rebre notícies o novetats insípides, indiferenciades, pesades i sense gens de gràcia. Segons l' estudi Meaningul brands de Havas el 2019 als usuaris no els importaria que desapareguessin el 77% de les marques. I no m'estranya. Perquè ja n'estem fins al capdamunt de segons quines tàctiques barates, matusseres i terriblement invasives.

Han passat ja més de déu anys des de l'explosió de les xarxes socials i el fracàs és evident: les marques, lluny d'escoltar i parlar directament amb el client segueixen parlant soles i sobre sí mateixes sense cap substància. Compte, no seré jo qui defensi que les marques no actuïn a les xarxes socials, ans el contrari. Però ho han de fer amb continguts que sigui realment interessants i rellevants per als usuaris, que els atregui de forma que vulguin seguir en contacte.

Com? A través de les galetes? Amb pesats i insistents anuncis que els persegueixin per tot internet? Trucant fora d'hores fent porta freda? Comprant bases de dades per fregir-nos a correus indiferenciats? Fent-nos creure que la darrera oferta irresistible només és per nosaltres i per ara mateix? Doncs no, òbviament no. L'ésser humà pot semblar imbècil, però no és ruc del tot.

Atraure els clients (nous o existents) és totalment lícit, però cert màrqueting cal que quedi enrere i aprendre que ha de ser el client qui, voluntàriament, vulgui seguir en contacte amb nosaltres. Només així el màrqueting podrà guanyar prestigi de nou i les marques sobreviure al tsunami digital.