Per molts aquest és un any de trànsit. Un any d'adaptacions, de canvis, d'ajustos, de saber on som, de prudència, de paciència i de restriccions. De nou de restriccions. Per molts, és un (altre) any perdut.

El segle XXI ens arriba amb retard i la pandèmia no ha fet més que atiar el foc que ja teníem. Com tot, el país necessita repensar-se cada cert temps. Igual que les empreses, les institucions i les persones. Perquè quan aquest 2021 passi moltes coses hauran canviat. I s'afegiran a les que ja ho estaven fent. Així que, agafem-nos, que venen corbes.

Tot just a l'inici de la pandèmia, quan els seus efectes es començaven a albirar, la Generalitat de Catalunya convocà un grup d'experts per crear el grup de treball anomenat "Catalunya 2022". Un veritable grup d'elit coordinats per la llavors directora acadèmica del NYU CUSP de Nova York Victòria Alsina i Genís Roca, president i soci de la consultora RocaSalvatella.

Han treballat en silenci, durant molts mesos i sense cap reunió presencial. Parlant, reflexionant i debatent entre ells i amb centenars d'agents estratègics. De tot plegat n'ha sortit un document que es diu, alerta amb el nom, "Reset Catalunya 2022". Ja el títol dona moltes pistes sobre què es el que proposen: reiniciar el país sencer.

El document inclou 91 mesures molt i molt concretes per rellançar el país des de tres eixos: societat civil, economia i administració pública. Cada àmbit té els seus objectius i cada objectiu les seves accions, com ha de ser. I entre els objectius hi ha alguns de tant ambiciosos com: accelerar la transformació del sistema educatiu (ai, l'educació!), assolir la sobirania en energia i alimentació o tindre una administració que estigui centrada en el valor públic i que faciliti la participació de la societat civil.

La presentació del document va tindre la seva repercussió pública i ara cal veure quin serà el recorregut real d'aquesta feina, molt i molt interessant. Cert és que aquest és el moment perfecte per repensar el futur i crear com ha de ser la nostra realitat. Sense excuses, sense pausa i amb determinació. Com és obvi que això arribi a algun lloc o no dependrà en bona part del govern que tot just s'hi està posant. Però crec que la resta també hi tenim alguna a cosa a dir.

En Genís Roca, preguntat per quelcom semblant en una entrevista de fa poc, suggeria que el país s'havia d'organitzar en quatre grups: els qui vigilen el sistema, els qui protesten, els qui proposen i els qui actuen. Tots són necessaris i tots es complementen en una auca que ja no pot fer més el ridícul.

Victòria Alsina, com deia una de les coordinadores dels treballs, acaba de fer el pas a Consellera d'Acció Exterior i Transparència. Ha passat de proposar a actuar. Aquí, opino jo, no és tant important si una persona passa o no a l'acció sinó si tots deixem de mirar cap a un altre costat quan es parla del futur.

Queixar-se, només queixar-se, és poc útil, gens transformador. A la vegada calen vigilants, gent que hi rumiï i faci propostes i gent que passi a l'acció. I aquesta crida és per tots nosaltres: per la premsa, la societat civil, les entitats i també, com no per a les empreses. Els empresaris i directius hauran de tindre un paper important per tornar a pensar com volen que sigui el seu futur i quin paper voldran tindre en la societat de la que formen part. Una societat que, al final del camí, la formem tots nosaltres.