Hi ha senyals que no volem veure, però hi són. Fem com si res i seguim amb les nostres coses, les presses, les urgències. Però les senyals cada vegada són més visibles i serà més difícil seguir ignorant-les.

El món s'està transformant. I ho està fent a una velocitat mai vista fins ara. I no em refereixo ara al canvi climàtic, ni als efectes de la pandèmia, que també. Em refereixo a la velocitat com està canviant l'economia i el sistema de treball. I, sobretot, amb la profunditat que ho està fent.

Recordo plans estratègics fa un parell de dècades que quan arribaven a la part de l'entorn poc més que era un copia-enganxa de redaccions anteriors. Perquè l'entorn era poc canviant i havia molt poques amenaces a l'horitzó que poguessin ser radicalment transformadores. I ara? Ara estem encadenant any rere any fets que, abans, haguessin marcat tota una generació per si sols. I ara el món gira més ràpid i ja gairebé no recordem els canvis que hem anat assumint.

Hi ha molts senyals que ens estan avisant, que ens diuen que alguna cosa ben grossa està per arribar. Que, sí o sí, ens tocarà canviar amb més o menys previsió.

Deixeu-me destacar avui tres elements, només tres, dels molts que hi ha.

En primer lloc, l'híper especialització. Cada vegada més trobem feines que requereixen una qualificació i preparació altíssima i són ben pagades. Per contra, creix sense sostre el tipus de feines més relacionades amb la gestió d'informació i no amb la producció més tradicional. Aquests, no cal dir-ho, no estan tan ben pagats i són més fàcilment substituïbles. De manera que mentre uns necessitaran formar-se a base de bé per noves professions emergents d'altres hauran de reciclar-se contínuament per no veure's desplaçats.

En segon lloc, ens jubilarem més tard que els nostres pares, això sembla bastant clar en general tret d'excepcions. A veure com ho farem per seguir competitius al mercat laboral passat els 65. Impossible no ho és. Fàcil i còmode, tampoc. Pensem, per exemple, en tots els canvis que hem viscut en els darrers anys i com ens hagués afectat a determinada edat. Òbviament aquest no és l'únic factor que influeix en la nostra capacitat d'adaptació al canvi, hi ha d'altres. Però no em negareu que en molts casos afegeix un grau de dificultat. O dos.

En tercer lloc, la tecnologia, així, a l'engròs. Ai, la tecnologia. Estan convergint en un punt de maduresa i facilitat d'adopció una sèrie de tecnologies que ens ho capgiraran gairebé tot. Són tantes que no caben en un article com aquest. Així que em limitaré a donar alguns exemples. Som-hi.

Blockchain té el potencial per transformar tot tipus d'indústries i cadenes de valor. Pensem, per exemple, en contractes intel·ligents i transaccions immediates entre particulars, sense intermediaris, de forma segura i a un cost baixíssim. I ara pensem en el mercat immobiliari, en l'intercanvi documental de cada importació o l'evident impacte al sector financer amb l'adopció massiva de les criptomonedes. Hi ha tota una economia emergent que es fonamenta en aquesta tecnologia i que no només generarà moltes noves oportunitats, sinó que també desplaçarà tot l'anterior.

Un altre exemple: la intel·ligència artificial aplicada a la medicina, als supermercats o als centres d'atenció al client. Sistemes sencers pensats per optimitzar tot tipus de processos de treball i automatitzar tasques que fins llavors eren fetes per humans. Professions senceres que desapareixeran perquè ja no tindran sentit, perquè fer-ho manualment serà inviable.

Durant el passat TEDxTarragona en Fernando de la Rosa recordava la llei universal de l'aprenentatge. Una llei que ens recorda que, per a que una persona, comunitat o societat progressi ha d'aprendre a un ritme superior que el dels canvis del seu entorn. Això vol dir que en els pròxims anys ens tocarà aprendre nous coneixements i desenvolupar noves habilitats a un ritme mai vist. I si algú pensa que no li afecta, que no se li mourà la cadira, segurament s'equivoca. No és una exageració, ara ja és una evidència.

Malauradament el nostre sistema educatiu no està preparat. Perquè, com ens preparem per un futur que està per arribar? El sistema actual ens prepara d'una forma que sembla tindre un inici i un final clars. Com un preludi de l'etapa adulta que respon més aviat a un esquema d'economia del segle XX. I res més lluny d'aquesta idea. Això ja ho sabem de fa temps, necessitem un aprenentatge permanent que ens acompanyi durant tota la nostra vida.

I en aquest sentit el sistema gira l'esquena al futur. No pot ser que el gruix de la teva preparació sigui fins que arribes a l'etapa adulta i poca cosa més. Tal com està plantejat ara mateix les opcions són molt limitades i lluny de l'abast de qualsevol persona que dugui una vida mitjanament ocupada.

Serà necessari repensar el sistema sencer i fer-ho adaptat a aquestes noves inquietuds que van molt més enllà de l'etapa universitària tal i com l'entenem ara. L'aprenentatge ha de ser molt més àgil, flexible i integrat amb la canviant realitat del món de l'empresa, el de l'economia real. Una economia que en els pròxims anys veurem transformar-se arreu, amb noves i excitants oportunitats però on el factor clau i diferencial no serà un altre que les persones. Més ben dit, la capacitat que tinguem per entendre que aprendre no és una etapa, sinó una actitud.