La sostenibilitat d'una empresa recau en la capacitat de gestionar de forma eficient aquells elements que la conformen per tal de generar excedents econòmics i no econòmics. Fàcil de dir però difícil d'aplicar.

Sovint les petites empreses veuen la reflexió estratègica com una cosa molt allunyada del seu dia a dia. Creuen que no va amb elles i que només les empreses grans son les que dediquen temps i s'aturen per tal de reflexionar i analitzar quins seran els seus principals reptes de futur i quina serà la millor manera per abordar-los.

Alexander Osterwalder, amb l'ajuda d'Yves Pigneur, al seu llibre Generació de Models de Negoci descriu la metodologia "Canvas" com una senzilla eina per a definir i crear models de negoci a través d'una anàlisi de diferents aspectes clau en el desenvolupament de qualsevol projecte empresarial. 

La metodologia consta de 9 mòduls que podem, de forma sistemàtica, agrupar en quatre grans blocs de referència que ens serveixen de guió per tal de descriure el model de negoci i que ens ajuden en la planificació estratègica, permetent-nos crear valor per a clients i accionistes.

El primer bloc és el "COM". Tots aquells recursos i activitats que hem de posar a disposició de l'empresa i que són imprescindibles per poder lliurar la nostra proposta de valor. És la part de la infraestructura, la part de les solucions i la part de la gestió interna necessària per a poder accedir al mercat amb les màximes garanties. Aquí hi trobem les nostres activitats clau, allò que realment fem i que forma part del nostre core business, i també els nostres recursos, és a dir, tot allò que necessitem per a poder desenvolupar la nostra activitat. Definir molt bé aquests paràmetres pot portar-nos a millorar les nostres quotes de productivitat i no fer-ho ens pot conduir a un desposicionament i conseqüentment a una pèrdua de competitivitat. És una àrea molt estratègica, necessària per la viabilitat de les empreses que requereix de constant anàlisi i dedicació.

El segon bloc és el "QUI". Centrats en la demanda posem el focus en el client i el mercat. Quins són els nostres segments de mercat estratègics? Podem classificar necessitats especials de clients a qui poder oferir solucions específiques? Hem de viure de cara al mercat i estar constantment amatents a les seves demandes ja que aquelles empreses que tenen agilitat en l'adaptació a les inquietuds dels seus clients acostumen a tenir un avantatge competitiu molt important. Fer-ho d'esquena ens porta a una deriva descontrolada que només l'atzar sap on pot acabar. En aquest bloc a part dels clients i dels segments que els conformen també hem de definir els canals mitjançant els quals lliurarem la nostra proposta de valor i establir molt bé el nostre model de relacions amb el mercat. El màrqueting i la comunicació hi juga un paper vital i ens permet estar presents en mercats cada vegada més competitius.

El "QUÈ" és el tercer bloc. El centre de tot model de negoci i on s'ubica la nostra proposta de valor. Aquí definim allò que ens fa ser desitjables i atractius per als nostres clients. Quins beneficis entreguem en els nostres productes o serveis que fan que els clients se sentin atrets i decideixin escollir la nostra proposta? Treballar bé aquest factor pot ser l'element diferenciador i el que ens pot donar una posició guanyadora respecte a les solucions dels nostres competidors. La proposta de valor no és, només,  el producte o el servei. La proposta de valor va molt més enllà i configura una sèrie de factors ( materials i immaterials en molts casos) que generen aquest sentiment de connexió capaç d'aportar beneficis. Saber transmetre de forma clara el valor de les nostres propostes als clients és un dels factors clau en la política comercial de moltes empreses.

I per últim tenim el "QUANT". La part numèrica del model, la part econòmica. Quins recursos econòmics necessitem per a poder fer viable el negoci? Com generem ingressos amb els nostres clients? Com podem fer que aquests ingressos siguin recurrents? Disposar d'un pla econòmic i financer és la clau per tal de poder garantir la viabilitat del model.

La visió estratègica no és propietat de grans empreses i de grans directius, sinó que consisteix , vist en perspectiva i analitzat de forma freda, en aplicar el sentit comú i aturar la inèrcia del dia a dia per reflexionar en com volem ser el dia de demà. Hem de centrar-nos en els conceptes clars que ens ajuden a definir el nostre model de negoci i que ens poden garantir la  sostenibilitat. 

Sentit comú que, com molt bé ja sabem, en molts casos és el menys comú dels sentits.