Admeteu-m'ho, la tecnologia és meravellosa i ens fa la vida més fàcil. Digue-m'ho clar, d'entrada, per anar posant la tireta a la ferida que ve. Estem rodejats de tecnologia arreu, a cada petit detall del nostre voltant hi podem trobar grans exemples d'investigació aplicada, de tecnologies que ens fan les coses més fàcils. En molts casos, fins a punts que encara ens costa comprendre.

Potser podríem discutir què és i què no és tecnologia. Per exemple, un llapis ho és? Sens dubte, però no ho percebem així. Utilitzarem una frase del gran Genís Roca per aclarir-nos: tecnologia és tot allò que surt quan tu ja has nascut. O com a mínim, així ho percebem la majoria.

Bé.

En els darrers anys, una mica més de deu, hem viscut una sèrie de canvis com mai abans. Fa anys que els experts ens avisen que està convergint en el temps la maduresa d'un bon grapat de tecnologies que, pràcticament, ja estan aquí i són disponibles. Les que ens impacten més directament a la vida quotidiana sovint tenen a veure amb la tecnologia mòbil, l'accés a la xarxa i la creació de continguts. Només cal pensar en el whatsapp (en quants grups esteu?), en les xarxes socials (en quantes teniu perfil?) o en el mòbil que porteu a sobre (més potent, per cert, que el vostre primer ordinador).

Per a mi és indiscutible que ens han portat una muntanya de beneficis de tot tipus. Però a la vegada hi ha una part negativa que no podem fer veure que no hi és. Un d'aquests elements és la immediatesa, la necessitat de ser-hi presents constantment amb el desgast que això suposa. Ja fa temps que no parem de detectar problemes relacionats amb l'exigència que suposa l'exposició als altres contínuament. Els adults ho gestionem com bonament podem, els qui tot just entren a la tecnologia ja no estic tant segur de que tinguin les eines necessàries per fer-ho.

A això hi hem d'afegir la velocitat, la creixent velocitat de tot. Sembla que el món girés més ràpid que abans. Pandèmies, guerres, temporals, crisis econòmiques, polítiques...què ens espera a la cantonada?

Tot plegat ens ha generat una dinàmica de relació, també a les empreses, més efímera, més fugaç, m'atreviria a dir que més superficial. S'està establint que fixar una cita només és quelcom relatiu. Ja confirmarem el mateix dia, si de cas. Si hem d'anar a alguna mena d'esdeveniment, bé, ja veurem si al darrer moment hi anem o no. Per exemple, cada vegada veiem més casos de persones que no es presenten a una entrevista de feina, sense avisar, és clar. Casos que hem viscut segurament tots com que no et contestin a un missatge, cosa que no fa semblar més ocupat sinó més mal educat. O reunions que es cancel·len pocs minuts abans de començar, sense un motiu clar. I això no és tot, els compromisos també estan passant a ser relatius i això, sota el meu punt de vista, és un error greu i letal.

Un compromís és un compromís, i només una força molt major l'hauria de poder trencar. Perquè si trenquem un compromís trenquem la confiança. I si ens petem la confiança la relació queda tocada per sempre. O gairebé, costa molt de recuperar, molt més que de guanyar. La paraula donada no està de moda, sembla que perd un llençol a cada bugada. I fins i tot en el temps on la tecnologia sembla que ens ha de governar la paraula donada ha de seguir sent llei. No són només paraules que després es poden anar mutant segons els interessos particulars. Perquè si no, què ens queda?

En els pròxims anys l'explosió tecnològica encara serà molt més bèstia, més intensa i més ràpida. Fantàstic, però posar una mica més d'humanitat ens farà la vida millor. Molt millor que qualsevol avenç tecnològic.