Aquest mes ha fet vint anys de la primera vegada que jo vaig donar un curs. Vint anys, Déu meu. Què ràpid passa tot...En aquests vint anys he vist gairebé de tot, fins i tot algun escàndol. Però sobretot el que he vist són moltíssims canvis. I és que el món de la formació deu ser dels que més s'ha transformat en els darrers anys. En això l'efecte de la pandèmia tampoc ha sigut una excepció. Hem viscut una acceleració en l'impacte del fet digital fabulós. Una autèntica explosió de formats, una oferta creixent a cada pas i una multiplicació de les opcions. En un món que canvia a cada segon (què més passarà enguany?) la formació ha trobat en el món digital un terreny abonat per mutar de forma àgil. Això, com no, ha portat molts canvis a un sector que ja havia començat a espavilar fa uns anys.

I alguns dels elements que porta aquest canvi són significatius per tots nosaltres. Per als qui ens hi dediquem d'una forma o una altra però també per als qui han de buscar opcions al mercat. Han passat moltes coses, però aquí en vull destacar tres. Som-hi.

La primera és que la cadena de valor s'ha escurçat. Tradicionalment el gruix de la formació d'especialització ha estat gestionada per entitats com, sobretot, patronals, sindicats, fundacions, cambres de comerç, consultores i escoles de negoci. Però en el darrers anys les marques personals de molts formadors han emergit a la xarxa fent que la seva capacitat de difusió de l'oferta i captació d'alumnes iguali o fins i tot superi la d'aquests agents. Bàsicament, amb dos trumfos: aplicant tècniques de màrqueting en digital amb certa sofisticació i digitalitzant el producte per tal de convertir-lo en part o en tot en quelcom asíncron. Mentre moltes entitats encara estan pensant en clau Moodle sí, Moodle no, una legió de formadors ja s'han posat les piles per tirar pel dret. Aquest fet ja l'hem vist abans en mil sectors. O bé els intermediaris són capaços d'afegir un valor realment diferencial o la digitalització els fa la feina més difícil. Perquè en cas que la proposta sigui similar, quina és la diferència?

La segona és que ja hem acceptat la formació en digital, per la via que sigui, d'una forma natural. Compte, la formació presencial no morirà ni molt menys. Però admetem que ara fer un curs en línia ja no és un fet estrany. Ha quedat enrere el temps en que fer un curs per la xarxa era un exotisme. Webinars, directes, tallers, cursos estan omplint les agendes de la gent, no negaré que amb un punt d'esgotament i saturació. Però que en això també hi ha hagut un canvi, és evident. De manera que el valor afegit de tindre una sala física tècnicament ben preparada queda rebaixat a res. Ni tan sols es necessita una sofisticada plataforma de formació, amb poc més que una sala a zoom ja es pot tirar endavant. Ep, compte, alguns estan fent realment virgueries tècniques amb una edició dels continguts veritablement excepcional. A favor. Però també és cert que la barrera d'entrada ara és molt baixa. Si tens una base de dades no et cal massa cosa més. El que podem esperar del futur no és més ni menys que un creixement disparat de l'oferta de tot tipus en digital per part de tots els agents en joc, especialment els formadors que hi veuran una oportunitat per recuperar marge comercial.

Finalment, hi ha un tercer element que està passant de forma silenciosa per davant de tots nosaltres. Ni més ni menys que la micro formació, la formació que se centra en petits problemes. En un món en el que la pressa és la norma, no hi ha temps per formacions elefàntiques. Els cursos cada vegada són més curts. Cada vegada hi ha al mercat més propostes de formacions curtes, molt curtes. Tant que és impossible cobrir tot el temari que se'ls suposa. De manera que assistim a mil propostes que solucionen un tema molt concret, molt específic, però que mai acaben d'entrar a fons en les qüestions importants. Perquè no hi ha temps, perquè es vol un efecte ràpid sense pagar el peatge d'una formació amb certa entitat. A mi em sembla perfecte, genial, però compte que en aquesta tendència no hi sortim perdent tots al final. És cert que en molts programes llargs s'hi acaba posant una mica de palla, hores en les que s'acaba fent evident que, literalment, s'ha perdut el temps. D'acord. Que es canviï, i d'això les universitats també n'hauran de prendre bona nota. Compte amb els programes on l'alumne creu que es podria estalviar certs continguts. Però, malgrat tot, em fa una mica la sensació que ens hem anat a l'altre extrem i cada vegada costa més trobar propostes serioses, que preparin de debò per als reptes que tenim a les empreses cada dia.

Com ens passa amb la informació, filtrar bé la formació de valor de la que no en té serà una habilitat que tots plegats haurem d'afinar. Perquè si una cosa està clara és que haurem de formar-nos molt per la transformació que ve.