Hi ha una cosa que tenen en comú tots els canvis, totes les transformacions. I no té a veure ni amb l'esforç, ni amb el repte que representen i ni tan sols amb el sacrifici que ens demanen. Habitualment relacionem el canvi amb l'acció, amb les coses que s'han de fer en tal o qual direcció per provocar el canvi. I és cert, no hi ha canvi sense acció. Si no fem res, el progrés és impossible. Canviar les coses que no ens agraden passa per posar-s'hi, no hi ha més. I posar-s'hi requereix temps, esforç i compromís. Però, per sobre de tot això, molt abans hi ha un element en comú que tenen tots els canvis. Un element sense el qual no hi haurà absolutament res.

Em refereixo a les idees, el motor que mou el món. Sempre cal una primera idea per tindre una visió, un marc de treball, fins i tot una crida a l'acció.

Les idees són com espurnes que engeguen el foc. Una primera idea és el que ens fa moure, ens dona motius per passar a l'acció, ens fa canviar un pensament o ens ajuda a veure el món d'una forma diferent. I tot passa en un instant, només cal un moment, un moment en concret, per a que la idea ens arribi i ja no ens abandoni mai més.

Quan idea penetra en el cervell ja no hi ha res que l'aturi, té un adhesiu únic, indestructible. Una idea pot estar anys en el nostre cap. Madurant, evolucionant, fins i tot perfilant el nostre pensament de forma lenta i pausada. Però una idea també pot arribar de sobte, sense avisar. Mentre fem esport, provem de dormir o simplement descansem, per posar alguns exemples habituals. És llavors, quan el nostre cervell abaixa la guàrdia de la tensió diària, quan ens aboca tot allò que està processant.

Tindre idees no és exclusiu de la gent brillant ni més intel·ligent, tot i que sabem que algunes actituds ens ajuden a tindre més idees. Per exemple, consumir cultura, encara més d'artistes que no siguin de la teva corda, ajuda a que la creativitat flueixi de forma més natural.

Però encara hi ha una manera més ràpida per tal que una idea t'arribi amb un nivell de connexió superior al de qualsevol altra via: quan te l'explica una altra persona. I és que el relat, la narració, està en el centre de l'evolució de la nostra espècie. Fa milers d'anys, al vespre i amb la tenebra de les coves, ja ens explicàvem històries. Relats amb personatges, símbols, mites i llegendes. Relats que construïen tot un marc mental, una cultura, una forma de fer i de viure. Narracions que transmetien oralment un llegat, un patrimoni. Així, la profunditat de la connexió que es crea entre persones quan una explica un relat no admet comparació amb res més. Tots hem experimentat la fredor de les vídeo trucades, tots sabem que no connectem igual per la pantalleta que cara a cara.

Una idea pot ser quelcom tan simple d'explicar com alguna cosa que, quan la sents, et sembla que l'estàs escoltant per primera vegada. Aquest punt d'originalitat, aquesta llum enlluernadora del nou que està per vindre, és el que pot acabar creant un moviment imparable.

Això, justament això, és el que es crea cada vegada que un orador es puja a l'escenari d'un event TEDx a fer la seva xerrada. Segur que coneixes les TED Talks, si no, ves a Google ara mateix. Doncs resulta que a Tarragona ja fa vuit anys que organitzem TEDxTarragona, un event anual per difondre idees que valen la pena. Serà el 21 de maig i, de nou, ens unirem a les altres 3.000 ciutats del món que també tenen una comunitat similar, plena de persones que volen conèixer noves idees.

Aquestes idees; canviaran alguna cosa? Potser sí, potser no. Però recorda, el canvi comença amb una idea, sempre amb una idea. Sense això, res.