Hi ha poques coses més crítiques per una economia que tindre una bona productivitat. Tindre una productivitat baixa significa, directament, que és molt més complicat generar benestar per tothom. Significa que podríem fer un ús més eficient dels recursos que tenim i tindre uns resultats millors amb esforços idèntics. Especialment quan l'entorn més immediat augmenta sistemàticament els seus resultats això és especialment preocupant. I això és el que ens està passant d'uns anys ençà. Per a que ens fem una idea, des de l'any 2000 la productivitat espanyola s'ha anat reduint fins a marcar un diferencial del 14'7% amb la resta de l'Eurozona. En la mateixa línia, la productivitat per hora treballada és un 14'1% més baixa.

Els motius són molt i variats i tenen a veure, sobretot, amb les reformes estructurals pendents, la poca atenció que posem a la innovació i la pendent transformació digital. Però hi ha un altre element que passa davant nostre silenciosament i al que prestem poca atenció. I és que hi ha entorns de treball en els que treballar s'ha convertit en un infern. Com si fos una cursa d'obstacles, es fa difícil mantenir el focus en allò que veritablement importa. Estic pensant en la immensa quantitat d'interrupcions que podem observar en la majora d'empreses. Allò de "tens dos minuts?" és una trampa mortal, un lladre de temps brutal. Compte, hi ha reunions sobrevingudes que són necessàries, convenients. Però sovint, amb l'excusa de la immediatesa el que fem és amagar els problemes de la planificació inexistent i la manca de coordinació en l'equip. Les interrupcions poden arribar emmascarades de moltes formes diferents. Per exemple, en les oficines en les que es treballa amb soroll permanent per manca de separació física i, no cal dir-ho, manca de criteri sobre com treballar adequadament. És molt temptador aixecar el cap i interrompre la persona del costat, o fer-la participar indirectament de l'animada conversa que hi ha una taula més enllà.

L'altre dia un amic meu em deia que ara treballava dos dies a la setmana des de casa, ni que fos només les tardes. I ho feia per un motiu molt senzill: era capaç de treure més feina. Bàsicament perquè a casa les interrupcions de l'entorn són més fàcils de controlar. I aquest cas, que segur no és únic i us resulta familiar, explica fantàsticament el que passa a molts llocs. Que no és res més que no sabem treballar col·lectivament. És crític per un equip de treball tindre mecanismes clars i efectius per tal que la informació i la comunicació estiguin a l'abast de qui ho necessiti. Però el preu d'això no pot ser sacrificar la productivitat de tothom. Cal establir protocols, procediments i posar les eines necessàries. Ja tenim totes les facilitats del món per treballar de forma asíncrona, sense que haguem de compartir espai i temps. I hem d'aprofitar-ho perquè trobar estones de concentració en les que puguem posar el focus en allò veritablement important és estratègic. Necessitem, també, temps per pensar i poder planificar amb unes certes condicions mínimes.

Ara ve l'estiu i la majoria de nosaltres farem unes setmanes de vacances. És interessant fer servir aquest temps per recuperar la pausa que el dia a dia sovint ens roba. Temps que ens ha de servir per estar passar més estones amb nosaltres mateixos i amb les persones que ens fan feliços. Però també és un gran moment per pensar en el futur, la tornada. Setembre s'assembla en això una mica a gener, sembla com si d'alguna manera poguéssim fer un reinici. Aprofitem doncs l'ocasió per, abans que acabi l'any, pensar en com podríem fer canvis al nostre espai de treball. Jo tinc tres suggerències humils i petites però efectives. Una, ajudem entre tots a que les expectatives d'immediatesa s'ajustin a la realitat. Si enviem un missatge, no cal esperar resposta instantània. I, ep, si rebem un missatge tampoc tardem tres dies en respondre, que és de mala educació. Dues, no exigim als altres el que no ens agradaria que ens exigissin. Exemple, abans d'interrompre algú pensem si hi ha alternativa. Podem esperar a un millor moment? Podem enviar un missatge esperant una resposta posterior? I tres, valorem el temps dels demés igual que valorem el nostre. Pocs actius són més importants que el nostre temps. Per fer realitat qualsevol projecte, segur, segur necessitem temps. Aprenem doncs a entendre que el temps de tothom, d'absolutament tothom, és molt valuós.

Bon estiu.