Tot sembla apuntar que ens espera una tardor calenta en l'àmbit econòmic. Hi ha un rum-rum constant que no para d'avisar-nos. Sembla que la gent s'hagi posat d'acord per pronosticar una situació complicada un cop tornats de l'estiu. La tertúlia de bar d'empresaris i empresàries és la de començar a cordar-nos el cinturó ja preveient les corbes que tenim aquí a tocar. "La cosa no pinta bé", "ja veuràs aquest últim trimestre", " preparem-nos pel que està en camí", "aquest final d'any patirem" ... frases en molts casos carregades d'incertesa però plenes de grans preocupacions.

Si fem memòria i analitzem alguns fets econòmics, queda clar que la cosa no està per tirar coets i que ens espera un final d'any i un 2023 carregat de dificultats que haurem de ser capaços de gestionar. És molt difícil calcular la intensitat de tot plegat, la profunditat de la situació i la durada. Hi ha opinions de tots colors, però que passaran coses crec que ningú ho posa en dubte i tothom ja interioritza una situació amb certa complexitat.

L'estabilitat que tant reclama el món empresarial i que permet construir des de l'optimisme sembla que ha desaparegut de les nostres vides. La incertesa de la planificació és una variable que ha vingut per quedar-se. Pensar a llarg termini s'ha convertit en un esport de risc i fer-ho ( molt i molt important per a les empreses) comporta en molts casos alts nivells de dificultat.

La veritat és que ens ha passat i ens està passant de tot. Una pandèmia mundial que ha esquinçat les estructures i les bases de moltes empreses que  ni els més visionaris havien previst. Una guerra a tocar de casa en ple segle XXI que ha fracturat les relacions comercials internacionals, molt necessàries, i amb grans conseqüències per als nostres negocis locals. Una crisi ferotge de matèries primeres que ha provocat un col·lapse en els aprovisionaments i en els terminis de lliurament de la majoria de productes. Manca d'estocs, manca de components i dificultats per poder donar servei als clients.

Una crisi energètica amb els costos pels núvols provocant una pèrdua de rendibilitat a moltes indústries que les posa en greus problemes de viabilitat. La crisi logística internacional que ja fa temps ha escalat el cost dels transports marítims de forma desmesurada. Una inflació desbocada que sembla que ha batut rècords i que ha posicionat els preus a uns nivells insostenibles, provocant a mig termini una pèrdua de poder adquisitiu de les famílies que ja està afectant l'economia real.

I si tot això no fos prou, per acabar-ho d'adobar, recentment ens han dit que això dels tipus d'interès del 0% ja s'ha acabat i ha passat a la història. El Banc Central Europeu ja ha anunciat la pujada dels tipus amb tot el que acabarà representant a la nostra economia i sobretot a un teixit empresarial sobre endeutat en els darrers anys per poder fer front a tots aquests inconvenients. Que hi ha clares evidències que no ens fan ser massa optimistes ningú ho negarà. Les previsions dels organismes europeus només han fet que rebaixar els creixements esperats per l'economia espanyola i també la de la zona euro.

Però com sempre, la resiliència del món empresarial tornarà a agafar protagonisme. Ara més que mai és important l'estat d'alerta. Valorar aquelles variables que en el nostre negoci ens poden permetre prendre decisions de forma àgil i ràpida per aprofitar aquelles oportunitats que el mercat pot acabar brindant-nos.

Ningú sap de forma certa el que vindrà i tampoc podem concloure que el que vindrà serà apocalíptic; el que sí necessitem és tenir les antenes ben obertes per surfejar una nova situació que si més no es preveu distreta. Com deia Charles Darwin, "no és l'espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor respon als canvis". Mentre esperem aquesta anunciada tardor calenta, continuarem gaudint d'un estiu sufocant.