Doncs sí, això avui va de castells i empresa, perquè hi ha moltes idees que ens podem endur cap al món empresarial de tot el que passa a plaça. Escric això a poques hores de que hagi finalitzat el Concurs de Castells i del viscut allí hi ha algunes reflexions que crec poden ser interessants. Som-hi.
Per començar, cada colla castellera té la seva idiosincràsia, mites, fílies i fòbies. Però totes comparteixen uns valors que són la base de tot. Allò de força, equilibri, valor i seny que cadascú pot formular a la seva manera però compartint sempre el mateix esperit. La idea que roman en aquests valors no és només el que ajuda a completar una construcció determinada, no. Sobretot és el que fa que cada setmana i durant mesos els castellers vagin a assaig una i altra vegada vivint en la incertesa i el dubte. Sempre amb uns objectius clars i una planificació ja feta. Però a la vegada convivint amb proves, prototips, experiments i simulacions. Gestionant l'ansietat del que no acaba d'arribar però es desitja amb intensitat. Acceptant la possibilitat de fracàs mentre es busca l'èxit, cadascú formulant-lo a la seva mida. I el que fa que la roda giri eternament no és pas cap incentiu, sinó un atractiu i gegantí perquè. Recordeu, no és el què ni el com, és el perquè.
El Concurs de castells no és una diada més, és el dia on els càlculs treuen fum, on els objectius es posen en contrast amb les realitats i on una temporada sencera pot acabar o agafar impuls. Tot passa en poques hores, allò que es porta mesos preparant arriba al seu moment definitiu. És el moment de la veritat, cinc rondes per fer la millor actuació possible amb els teus tres millors castells. Però cal també saber iterar i fer canvis sobre la marxa. Igual que passa a l'empresa, que els fulls de càlcul ho aguanten tot, als castells passa igual. Una cosa és el que es porta a plaça i una de ben diferent el que passa allà. Cal tindre cintura com per adaptar-se a les circumstàncies i jugar amb totes les variables que es van succeint. Caigudes, pors o desgast poden determinar la implementació d'allò que es tenia pensat. De manera que la rigidesa s'ha de deixar a un costat per, en canvi, saber interpretar en temps real el que està passant per seguir jugant les teves millors cartes. Tindre una visió prèvia, una idea clara de què has vingut a fer és imprescindible. Però a la vegada cal estar molt atents i saber llegir bé tot allò que passa durant un dels matins més llargs de la temporada. Les reunions, dissenys, càlculs i previsions serveixen per iniciar el camí cap als objectius. Escoltar amb atenció i saber modificar la ruta és clau per avançar per vies que no descobriràs fins que hi siguis.
Abraçar la incertesa, sí. Tindre clar el repte, també.
El Concurs és llarg, molt. Moltes hores per estar dempeus, acumular cansament a les cames i tots els dubtes. Però són cinc rondes i cal aprofitar totes les oportunitats, totes. Per inversemblants que puguin semblar de vegades. De manera que la mentalitat i preparació psicològica poden marcar literalment la diferència. Òbviament una caiguda pot limitar les possibilitats de fer segons quines construccions, els castellers són un recurs humà de difícil substitució, com a l'empresa. No són peces de lego bescanviables en un tres i no res. Però de vegades, per les circumstàncies, pot ser necessari canviar els castellers i treure'ls de la posició en la que estan acostumats a assajar o fer un determinat castell. I ai, la psicologia humana, què complicada és. Així que saber combinar aquests dos fets és una de les claus: gestionar un equip humà i la seva psicologia. Tindre la mentalitat adequada per quan una diada es gira, es posa difícil o simplement esdevé impossible acomplir els teus objectius. Acceptar l'adversitat, el canvi i, tot i així, no rendir-se fins esgotar la ultimíssima oportunitat és el que fa que els resultats es puguin complir.
Finalment, una reflexió més general. El Concurs de Castells és un espectacle de primer ordre, que convoca milers de persones de tot el món en un cap de setmana molt intens. Sempre hi ha marge de millora en molts detalls, ja ho sabem. A la vegada ser conscients de l'excel·lent organització que tenim per tirar endavant la gran cita castellera també és positiu, no cal sempre estar a la contra. La imatge que es dona cada dos anys és impressionant, amb imatges espectaculars que treuen fum per les xarxes. Ens ho hem de creure una mica més, que no passa res per treure pit i saber que som capaços d'això i molt més. Això sí, menys vol gallinaci i més perspectiva. Fer gran el Concurs de castells és cosa de totes les colles, fins i tot de les que competeixen directament amb rivalitat acarnissada. I d'aquí també podem treure alguna idea bona només observant com, fins i tot amb la màxima rivalitat, es pot tirar endavant un projecte comú que no admet comparació amb res més.
Pit i amunt.