En el món empresarial hi ha determinats mantres que fan més mal que bé, i avui anem a desmuntar-ne un: el que diu que fracassar és positiu. Existeix tota una tendència que ve a dir que fracassar és positiu, fins i tot un èxit. Aquest mantra, com tantíssims d'altres fot una mandra infinita. És d'aquelles frases que queden bé en una conferència, fins i tot poden semblar falsament inspiradores. Però escolteu, no hi ha com haver-se apuntat algun fracàs important com per saber que de positiu en té ben poc. A més no està escrit enlloc que fracassar ens comporti directament algun tipus de benefici.

Els defensors d'aquesta idea, o almenys els qui la presenten, acostumen a posar exemples de fracassos previs al gran èxit. Com si l'èxit fos una escala d'esgraons inevitables, fent creure el personal que la seqüència de fracassos no és més que un peatge a l'imminent èxit. I, mireu, no. Es pot fracassar una vegada i una altra que això no és garantia de res. Ben al contrari, mai es parla dels fracassos que ja no van trobar sortida a l'escala de l'èxit. Gairebé mai ens expliquen les històries que hi ha darrera cada fracàs, cada intent que va fallar sense més, sense una història rutilant al final del camí. Deixem de dir doncs que el fracàs només és l'avantsala de l'èxit, perquè no ho és. És una afirmació tant falsa com aquella que diu que crisi en xinès vol dir oportunitat. Aquest tipus de reducció simplista només beneficia al venedor de fum, quelcom que forma part de la pseudociència empresarial, que existir, existeix.

Fracassar forma part de la vida, és clar. A més sona com una sentència, quelcom que no es pot esmenar. I la vida no és això ben bé. Més aviat s'assembla a la convivència amb l'imperfecte, amb l'error. I sobre l'error també se n'han escrit moltes tonteries. Com que dels errors sempre s'aprèn. Doncs dependrà de tu i la teva disposició a aprendre. D'un error pot ser que t'emportis grans lliçons transformadores o que t'entestis a repetir-lo una vegada i una altra. No és segur que equivocant-te vagis millorant a cada pas. L'únic segur és que cometent errors tindràs l'oportunitat, només l'oportunitat i cap certesa, de seguir millorant. Que ho facis o no ja són figues d'un altre paner.

Penso que hem de normalitzar acceptar l'error, i per què no el fracàs, a les nostres vides professionals. Acostumar-nos una mica més a ser imperfectes, a admetre que no sempre l'hem encertat o que no sempre estem a l'alçada. Aprendre és una activitat que passa per diferents etapes. De les que més empremta deixa és quan comparteixes un concepte amb la resta, és a dir, quan has d'explicar-lo. I convindreu amb mi que els empresaris i executius tendeixen poc a parlar de l'error i del fracàs. I estaria bé que en parléssim una mica més. En primer lloc per una qüestió terapèutica de tots plegats, per treure'ns pressió. Les coses no sempre surten bé, és més, sovint no tenen el resultat esperat. Però en segon lloc perquè precisament quan es comparteix és quan hi ha el veritable aprenentatge. I si estem dient que de l'error, del fracàs, se'n pot aprendre què millor que compartir-ho i seguir endavant.

Deixem de dir que el fracàs és positiu, no ho és. Pot portar al desastre empresarial i personal. Traiem la pseudociència empresarial del nostre vocabulari i abans de dir cap frase feta, pensem-la dues vegades. Perquè sempre hi haurà algú que s'ho creurà i el darrer que necessitem és més pressió. Admetem l'error com a part del procés, de la vida mateixa. I si ens equivoquem, provem d'aprendre al màxim per anar minimitzant els seus efectes. Però deixem de banalitzar determinades coses com el fracàs, no ens beneficia en res en absolut. Només ajuda a generar una falsa aurèola que l'únic que fa és tapar la realitat com ho fa la boira amb el camí.