L'any 1915 Packard, fabricant ja desaparegut de cotxes, va llançar una campanya de desprestigi del llavors líder del mercat, Cadillac. En concret Packard destacava en la seva publicitat els problemes de qualitat del nou V15 Touring. Cadillac, cansat de les crítiques, va decidir publicar un anunci que resultà demolidor. Només es va publicar una vegada, però ha passat a la història com una peça publicitària mítica. En algunes agències s'entrega als nous empleats el primer dia. El text és llarg i no entra en aquest espai, però cada paraula és una perla. Important destacar que en cap moment es mencionen a ells mateixos, ni molt menys a Packard i la polèmica que estava intentant crear.

Poso aquí un molt breu extracte per a seguir amb el tema que ens ocupa, som-hi:

"El líder és atacat perquè és un líder, i l'esforç per igualar-lo és una prova més d'aquest lideratge. Si no aconsegueix igualar o sobresortir, el seguidor busca menysprear i destruir, però només confirma una vegada més la superioritat d'allò que s'esforça per suplantar."

I remata tot just al final: "El que mereix viure, viu"

Fa pocs dies per les xarxes socials hi havia una publicació que connecta directament 1915 amb 2023 gràcies a la psicologia humana, tant complicada i eterna com és. Mireu, recentment es publicava un estudi que explicava com la innovació disruptiva a les empreses tecnològiques s'està reduint en els darrers anys. No és que no s'estigui innovant, que sí, sinó que la innovació no era tant diguem trencadora com ho havia sigut una dècada abans. Els factors que ho expliquen donarien per un article bastant més llarg, gairebé res complex s'explica amb pocs factors. Però no vinc aquí a parlar dels perquès sinó de la reacció que provocà aquest missatge.

La publicació a Twitter venia acompanyada, com no, de tot tipus de comentaris burleta sobre les startups, els seus fracassos sonors i l'estil de vida que se'ls hi suposa. I és que les startups, aquest tipus d'empresa que es mou en tant alta incertesa com gran és el seu potencial, és sovint el blanc d'aquest tipus de crítiques. Cert és que hem assistit durant un temps a la irrupció de models de negoci que directament són males imitacions. Projectes a l'estil de: "hem creat l'Airbnb dels sofàs" o "hem creat l'Amazon de les medicines". O millor, "hem creat l'Spotify de les revistes tècniques". És prou clar que molts d'aquests projectes estan destinats a perdre els calers dels seus inversos. Inversors que, tot sigui dit, en alguns casos inverteixen en startups com el qui ho fa a la travessa. Amb aquell esperit de que potser un dia tocarà, ves a saber on. I no és ben bé això. Però per ser justos també hem de destacar totes aquelles iniciatives que busquen solucions molt lluny dels llocs comuns, a les vores dels models de negoci i la ciència aplicada.

Més enllà d'això està aquesta idea tant nostra d'explicar els fets un cop han passat, en això som grans especialistes. La nostra opinió es forma per diferents vies però una d'elles, i molt important, és l'autoritat que li donem a determinades persones. Quan una persona ha adquirit cert reconeixement d'alguna manera li atorguem autoritat a les seves opinions. Llavors, allò que diu la fa semblar més intel·ligent que a la resta en les mateixes condicions. I, és clar, el que diu marca, limita, fa petit.

I, dintre d'aquests, hi ha els qui expliquen les coses una vegada han passat, aquests són els més perillosos. Els qui tenen una distorsió retrospectiva i juguen a allò de "jo ja ho vaig dir" "jo ja ho havia avisat". Fugiu d'aquests com de la pesta. Acostumen a ser individus que mai aspiraran a deixar un llegat, a fer res que marqui la diferència. Es limiten a mirar els qui sí ho intenten, els qui s'esforcen cada dia amb la mirada del qui espera el fracàs per pura enveja mediocre.

Ens cal innovació, i molta, per seguir amb el progrés que ens ha portat fins aquí. Ens cal més ciència que mai, amb més aplicació a les empreses que mai. Ens calen persones pioneres, exploradores. Gent que no es vegi influenciada per referents equivocats. Gent que s'aixequi cada dia pensant que les coses demà poden ser una mica millors. I que per fer-ho cal seguir arriscant, com no.

D'elles serà el món. Dels pocapena que expliquen les coses quan ja han passat, no. A aquests no els espera res més que el foc fatu de la vanitat.

Recordeu, gent exploradora. El que mereix viure, viu.