Sonya Robinson Copeland va ser una dona negre del sud de Tennessee humil i amb una vida plena de dificultats i entrebancs. Però de com va criar els seus dos fills tots en podem prendre bona nota ara que el curs comença de nou.

Ella va néixer el 1928 en un entorn rural i en una família nombrosa. Als 13 anys es va casar amb un veterà de l'exèrcit retirat 15 anys més gran que ella. Imagineu quin panorama. 13 anys i casada amb algú que li doblava l'edat. Un temps després van tindre dos fills: Curtis i Benjamin. Però quan el petit Ben ja tenia 8 anys va decidir deixar el seu home, ell li havia ocultat que en realitat seguia casat amb la seva primera dona.

Així que aquí tenim a la jove de 21 anys Sonya, pràcticament sense estudis, amb dos fills i en un entorn dur de nassos. No eren bons dies per ser una negre mare soltera a Tennessee.

Ella va treballar tant dur com ens podem imaginar per poder tirar endavant els seus dos fills, acumulant dues i tres feines simultànies. Però mai va comprar el relat de víctima per ella mateixa ni per suposat per cap dels seus fills. Sempre els animà a seguir endavant, a esforçar-se i seguir pel costat bo.

Ella sempre havia treballat d'empleada domèstica, a cases de famílies als qui els anava bé les coses. I una cosa que ella observava que totes tenien en comú és que llegien. Bàsicament, que les famílies bones dedicaven més temps a llegir que a veure la televisió. I ella va aplicar aquesta regla al peu de la lletra per als seus fills. Cada setmana els feia preparar dos resums sobre dos llibres, obligant-los així a llegir, i molt. Ella els revisava amb cura, dedicant el seu temps a posar marques i senyals, com si corregís.

La gràcia està en que ella era pràcticament analfabeta, era impossible del tot que pogués fer cap correcció a aquells resums. Lògicament els fills, que eren petits, ni s'ensumaven que la mare corregia a cegues. Però el fet que sabien que ella s'ho miraria era suficient com per fer l'esforç de fer-ho bé.

Anys més tard allò va donar els seus fruits, els dos fills han tingut carreres professionals exitoses. Destaca i molt la del seu petit Ben, que va arribar a estudiar a Yale i a l'Hospital Universitari John Hopkins, on va acabar sent director de Cirurgia Neuropediàtrica durant desenes d'anys. Durant molt temps va ser considerat el millor neurocirurgià infantil del món. De fet es va fer famós arreu per separar dos bessons siamesos amb èxit el 1987, dirigint un equip de 70 especialistes.

Anys més tard i inspirat en la seva mare Ben i la seva dona Candy van crear l'entitat The Ben Carson Reading Projecte que financia sales de lectura a les escoles. En el moment d'escriure això ja se'n han creat més de 260 sales que ajuden a crear bons hàbits de lectura en els més petits.

Bé. Dues coses.

No explico això com exemple de superació o amb l'equívoc missatge que si vols, pots. No, no és això. Pots picar pedra molt fort i tot i això no acabar de director de res ni rebre cap reconeixement el dia que traspassis. Així que no anirem per aquí.

La lliçó que ens podem emportar de com s'ho va fer la Sonya Carson per educar els seus dos fills és doble. Per un costat la de tindre un objectiu a llarg termini clar, nítid, concret i mesurable. En el seu cas, dos llibres la setmana. Que es diu ràpid, la majoria no llegeix això ni en un any.

Però millor que això és la dedicació que ella hi posava a fer sentir els seus fills que allò que feien era important. Tant com perquè la mare, ni que estigués rebentada de treballar, hi dediqués un temps a revisar-ho i fer-hi anotacions, marques. Segurament a la Sonya Carson la guiava més la intuïció que un pla sofisticat.

Però la seva determinació i constància en la tasca és tota una lliçó per als nostres dies d'immediatesa i velocitat.