Tindre una bona idea no sempre acaba significant tindre èxit, ni molt menys. Hi ha molts elements que influeixen en que una idea acabi reeixint, però hi ha dos que destaquen per sobre la resta: l'execució i el moment.
Un cas espectacular és el d'Iridium l'any 1994. La seva proposta bàsicament consistia en crear un sistema de comunicacions global alternatiu a GSM, l'estàndard de telefonia mòbil. Llavors la tecnologia mòbil ja existia, però ni molt menys estava generalitzada. Atura't un moment i pensa quin va ser l'any del teu primer mòbil i llavors recorda que aquesta història és de l'any 1994.
Bé. Com es crea un sistema de comunicacions global? Posant unes quantes desenes de satèl·lits al voltant del planeta amb un cost només de fabricació de 5.000 de dòlars de 1994. Sis anys més tard, l'any 2000, la xarxa ja estava creada i no cal dir que amb uns costos terroríficament més alts que els previstos inicialment. Però la companyia seguia amb el seu optimisme, amb una estimació de mercat de 500 milions d'usuaris. Milions d'usuaris que es connectarien a la xarxa a través del seu nou flamant telèfon mòbil que tenia una antena rígida de...gairebé 10 centímetres. I per acabar-ho d'adobar el terminal costava més de 3.000 dòlars. Una autèntica barbaritat vist des d'avui. Fem memòria que l'any 2000 és l'any en el que Ericsson treu aquell telèfon amb tapa tant modern aleshores que cabia en una butxaca.
Era bona idea lo d'Iridium? Segurament sí. Van cometre greus errors d'implementació? Sens dubte. Val a dir que l'empresa se'n va anar a norris i la van comprar uns inversors que encara li van treure un rendiment. Avui tenen 66 satèl·lits donant tombs al planeta i el seu principal client és l'exèrcit dels Estats Units. Tenen 300.000 abonats, enfront dels milions i milions del sistema de GSM.
Primera clau, l'execució. Anem per la segona, el moment.
Saltem en el temps a 1990. Marc Porat, treballador d'Apple, li proposa al seu llavors CEO John Sculley una nova línia de negoci. La seva idea era crear una nova tecnologia per unificar la computació clàssica amb la comunicació entre persones i l'electrònica de consum. Us sona? Sculley, que havia sigut el CEO de Pepsico, no ho veia clar i va refusar la idea per a Apple. Però en Porat, que era tot un emprenedor, va convèncer dos enginyers d'Apple per plegar junts de les seves feines i engegar aquest nou projecte tant futurista aleshores. A Apple es van engegar algunes alarmes i el que van fer va ser comprar una participació i posar el propi Sculley a la junta directiva. Però la cosa no va acabar aquí. Grans companyies com Sony, Motorola o Phillips també van decidir invertir-hi calers i fer-se'n socis.
De manera que el projecte va agafar molt de cos i van desenvolupar tecnologies molt rellevants. Per exemple, van treure el primer assistent digital personal. Ni més ni menys que l'embrió del que vindria més tard amb les conegudes PDA de Sony i Motorola. Tot plegat funcionava sobre la xarxa d'AT&T, un altre dels socis i que va decidir tancar-la per manca de rendibilitat pocs anys més tard. Van crear també un innovador assistent de veu, pioner del que tenim avui dia a Siri o Alexa. Ja llavors era capaç de gestionar l'agenda, fer desviaments de trucades o d'altres funcions que avui tenim assumidíssimes. General Magic també els devem el desenvolupament de les primeres pantalles tàctils o els USB. Així que no hi ha dubte que era una empresa amb potencial, grans idees i un gran equip capaç del màxim. Això sí, tecnologies que es van avançar moltíssim a les necessitats reals del mercat aleshores. Un mercat creixent, emergent, però que no va poder satisfer les seves expectatives.
De fet tenim l'exemple més monumental en la seva concepció de telèfon intel·ligent ja molt semblant al que tenim ara. Un telèfon digital, amb càmera incorporada, aplicacions i un navegador. Tot en un moment en el que internet creixia a un ritme explosiu. L'únic problema és que ho van conceptualitzar massa aviat, quan no hi havia ni infraestructures preparades. I no se'n van sortir. El 1999 les accions a Wall Street van caure estrepitosament i la resta és història. Prediccions de mercat que no es van complir, pèrdues continuades i manca de confiança van llançar la primera pala de sorra. Qui se'n va beneficiar directament? Paul Allen de Microsoft, qui va comprar moltes de les patents que s'havien desenvolupat fins aleshores.
Anys més tard, quan a Apple ja no manava John Sculley sinó un tal Steve Jobs, es va presentar el primer iPhone. Era curiosament molt semblant al concepte de General Magic, de fet els primers esboços del seu telèfon són pràcticament idèntics al primer iPhone. I el que va vindre després és conegut per tothom. Però de General Magic gairebé ningú se'n recorda.