Fa uns dies vaig tenir la sort de participar en una taula rodona organitzada per l'Associació Espanyola de Directius, on referents en la gestió de persones d'algunes de les empreses més representatives de la província de Tarragona van debatre sobre els principals reptes en la gestió del talent. Un debat enriquidor en un moment marcat per grans canvis i transformacions estructurals que representen importants desafiaments per a les organitzacions.

D'entre les idees i reflexions que van sorgir, n'hi ha algunes que van generar un ampli consens i que hauran de gestionar les empreses (si encara no ho estan fent), per tal de tenir a les seves estructures equips competents i fidelitzats per afrontar situacions cada vegada més exigents.

Una idea és que els joves professionals avui ja no busquen només un bon salari, necessiten i exigeixen altres valors i condicions a les empreses on volen treballar. Tot i ser la part econòmica molt important en el moment de la seva elecció, persegueixen organitzacions amb ecosistemes que els aportin sentit i puguin créixer professional i personalment en el seu treball i que el seu reconeixement tingui un impacte real.

Són generacions que ja no els compensa viure per treballar sinó que volen treballar per poder viure.
Valoren la flexibilitat horària, el teletreball, l'ambient laboral i saben que res és per sempre i que possiblement canviaran de projecte empresarial quan l'actual ja no tingui la capacitat d'atreure'ls i inspirar-los.

Són joves altament preparats als quals els agraden els reptes i els desafiaments.

Aquesta motivació per avançar ràpidament els fa menys pacients, i sovint cerquen un creixement i un reconeixement accelerat, fins i tot quan encara estan consolidant les habilitats necessàries per al desenvolupament òptim del seu lloc de treball.
Les empreses hauran d'aprendre a gestionar aquesta impulsivitat i necessitaran adaptar-se ràpidament a aquesta nova promoció de professionals per tal de donar-los cabuda en organitzacions sovint encara ancorades en estructures i jerarquies tradicionals molt poc atractives i excitants per a les seves aspiracions.

La connexió amb els valors i el propòsit és clau per a la retenció i fidelització del talent (un dels factors que més preocupa les empreses).

Quan les persones senten que treballen en una organització amb la qual comparteixen principis i objectius, augmenta el seu compromís i la seva implicació.
Els professionals busquen sentir-se part d'un projecte amb sentit, on la seva feina contribueix a un propòsit més gran. És per això que és essencial per a les empreses alinear de forma coherent allò que diuen amb allò que fan.

Una dada molt rellevant que va sorgir és que el 80% dels treballadors que deixen la feina ho fan per "culpa" del seu superior. Això posa en evidència la importància del lideratge en la retenció del talent. La manca de lideratge o un lideratge inadequat no deixa espai per al creixement i això sovint condueix a la desmotivació.

Quan els equips no se senten escoltats, valorats o acompanyats en el seu desenvolupament, el desgast emocional i la desconnexió amb l'organització acaben passant factura.

Les empreses necessiten adaptar-se a aquestes noves regles del joc si volen optar a futurs candidats que els exigiran qüestionar-se algunes polítiques internes , necessàries per poder mantenir exigents graus de competitivitat.
No fer-ho pot conduir-les a perdre l'atractiu per un talent futur de qualitat.

Com sempre, toca renovar-se o córrer el risc de quedar enrere.